Incrustem subtítols

Ara que ja tenim el vídeo muntat, els subtítols revisats i ganes d'ensenyar el treball que hem fet, arriba el moment de muntar els subtítols dins del vídeo. Com ho farem? La primera cosa que toca és convertir el nostre vídeo a format AVI. Ens haurem de fixar en l'extensió de l'arxiu i, si acaba en ".avi", no caldrà tocar res. En cas que no siga així, caldrà usar un convertidor com ara el Koyote Free Video Converter. Seleccionarem la conversió a AVI i au!




Quan ja tinguem això, ens descarregarem el programa Avi Recomp. L'instal·larem amb paciència (pot tardar uns 2-3 minuts perquè vos demanarà d'instal·lar diversos subprogrames necessaris per a dur a terme el procés) i després... ja podrem seguir les instruccions del vídeo que vos pose a continuació:

Llums, càmera... acció!

Penseu que la comunicació que ha d'utilitzar un mestre en classe es limita al codi escrit? Si creieu això és que no heu pensat en les possibilitats que vos ofereix la música, els formats visuals  o els formats multimèdia com el vídeo. 


Gràcies a les noves tecnologies, ja no cal ser un expert ni cal tindre a l'abast un equipament prohibitiu per a poder crear els vostres vídeos multimèdia amb finalitats docents. Hui veurem una de les maneres de fer servir el vídeo gràcies a les gravacions stop-motion. Què són? Com es fan? Què necessitem? Molt fàcil: baixeu-vos el MonkeyJam i mireu el vídeo que teniu a continuació.

Quan ja hages obtingut el vídeo final, pots afegir-li un àudio, un text inicial, imatges de transició, etc. Com ho pots fer? Amb un editor de vídeo com ara el Windows Live Movie Maker o el que usarem ací, una aplicació en xarxa que es diu Jaycut.

Record your screencast online

Ja estàs fet un artista multimèdia!

Anem d'excursió

Per a intentar fer més suportable este curs tan estressant, vos proposem fer una excursió per la serra. Qui s'hi apunta? Ja podeu omplir el formulari!


Si teniu instal·lat el Google Earth, descarregueu-vos este arxiu i feu doble clic. Podreu veure la ruta en 3D. Per als qui no el teniu, ací podeu veure la ruta en 2D.


Mostra Excursió a la serra d'Aitana en un mapa més gran

Els wikis no vénen d'Austràlia

Què és un wiki? M'agrada que em faça eixa pregunta! Un wiki és açò i açò i açò. És a dir, és com una gran pàgina web, amb moltíssims enllaços, que editen diverses persones. Això permet treballar col·laborativament. És a dir, ens permet sumar esforços, contrastar opinions i obtindre un resultat més ric en menys temps. I a més aprendrem a responsabilitzar-nos de les faenes davant dels companys. 


Si vols saber com es fa un wiki, necessitaràs accedir a algun servei que et permeta crear-ne un. Per exemple, Wikispaces. Ací tens una introducció fugaç del procés. Per a les filigranes, aplica els coneixements que ja tens per a fer blocs a este nou recurs. Vídeo vaaaaaaaaaaaaaaa!

Capture your screen in seconds

Tasques finals en parella?

Estic segur que compartiu la idea que hi ha coses que són més entretingudes si es fan en parella... Per això, les tasques finals orals d'alguns episodis s'han de fer així. Per a compensar la dificultat que teniu de trobar-vos personalment, vos proporcione una solució pràctica que vos permetrà fer les pràctiques des de casa de cadascú. 

Per a seguir aquest sistema has de tindre instal·lat el programa Skype de telefonia per Internet. Una volta que el tingues instal·lat i hages creat el teu usuari, fes-te conéixer en el fòrum del curs "Bar de cites" i detalla aproximadament la disponibilitat horària que tindràs per a conversar amb el teu tàndem.   

Mentrestant, per a fer temps, instal·lem-nos els gravador MP3 Skype Recorder que ens permetrà guardar la conversa que farem amb la nostra parella. Fixa't bé en els passos del vídeo.

Record your screencast online

Ja ho tens tot preparat? Ja tens també la parella? Doncs comença la festa! I si vols més entreteniment i tens una bona connexió a Internet, usa la webcam. Silenci, càmera... acció!

Subtitulat per a tots

Sou fan d'alguna sèrie? Heu recorregut a Internet per a vore els capítols més avançats perquè no podíeu esperar al que feien en la tele? Segurament, si heu fet això, heu vist els capítols subtitulats.   Hui vos penge un videotutorial que vos permetrà subtitular vídeos d'una manera senzilla i ràpida. Quines eines necessitem? Allà van:


1. Un vídeo (per exemple, el que fareu en la pràctica del booktrailer)
2. Un processador de textos per a copiar-hi el text dels subtítols (ja sabeu que l'Open Office és el que millor verificador ortogràfic té)
3. Una aplicació per a sincronitzar els subtítols que farem amb el vídeo que volem subtitular. I, l'aplicació en concret, la podeu descarregar d'ací.
4. Rapidesa de dits per a usar el ratolí.


I si ja ho tenim tot... A mirar el videotutorial!

Capture your screen in seconds

Vídeos en el bloc

Hui, una operació llampec. Voleu saber com inserim un vídeo en el bloc? Vos penge un tutorial de tot el procés. Qui no penja vídeos en un bloc és perquè no vol... 

Record your screencast online

Miracle o frau?

Mestre: Luke, cedit has?
Luke: Sí, mestre Ioda.
Mestre Ioda: Més fort que tu el costat fosc ha sigut?
Luke: Sí, mestre. Sóc feble i el costat fosc és poderós.
Mestre: Mmmmm... Difícil saber si un jedi tu seràs. Però la pròxima volta que t'agafe usant arreu un traductor assistit t'envie a ca ton pare castigat, em cague en tot!


Sí, sí. Molts vos assembleu a Luke. Molts sou els pecadors i pocs els honrats! Penediu-vos-en, perquè en el vostre pecat hi haurà la vostra penitència!


És humà cedir al costat fosc, com sabeu. I els traductors automàtics (un nom poc afortunat) són el paradigma del costat fosc en l'aprenentatge de llengües. El traductor és una eina útil per als qui es dediquen a la traducció, un art noble i venerable, necessari en estos temps d'intercanvis informatius sense fronteres. L'ús dels traductors ens permet guanyar temps i fer circular una informació per diverses comunitats lingüístiques. Però, és útil per a una persona que aprén una llengua en els estadis inicials? NO.


Pautes d'ús del traductor


1. Un traductor assistit s'ha d'usar:
            a. Quan tenim un bon nivell de llengua.
            b. Quan volem passar a una altra llengua un document (per exemple, una llista de pautes per als pares que hem trobat en un fòrum o en un bloc i que volem aprofitar).


2. Mai s'ha d'usar:
            a. Com a diccionari. Per a això tenim els diccionaris bilingües, que ens donen informació imprescindible per a no ficar la gamba.
            b. Per a generar o redactar un text nostre. 


Si fem bondat i necessitem usar el traductor en el cas indicat en 1, cal que seguim els passos que s'indiquen en el vídeo que tens a continuació i que són:
1. Passa un verificador al text que vols traduir.
2. Passa el text pel traductor.
3. Passa el verificador al text traduït.
4. Revisa "a mà" el resultat del text tenint en compte les pautes que recomanem ací.


Estàs preparat? Mira el tutorial per a saber com podem treballar amb un traductor assistit.

Record your screencast online

El verificador que verifique, bon verificador serà (III)

I ara, el vídeo promés. Com podem configurar el verificador ortogràfic de l'Open Office? Veurem dos maneres de fer-ho. En una primera fase, passarem el verificador a un text complet. En la segona fase, configurarem el català com a verificador per defecte de tots els documents que fem. I recorda, d'ara en avant no podràs fer cap pràctica sense passar el verificador al text i revisar-lo tu a continuació. La fase de revisió és tan important com la de redacció!

El verificador que verifique, bon verificador serà (II)

El verificador, com has vist, té molts avantatges. En l'entrada anterior del bloc has vist que hem corregit més o menys la meitat de les errades del text només passant-lo. A pesar d'això, cal tindre en compte que no és la panacea. Ens ajuda, sí, però sempre cal una revisió de l'autor del text. Per què? Perquè hi ha moltes errades que el verificador no identifica. Per exemple, les següents:

1. Identifica si una paraula que has apostrofat no hauria d'anar apostrofada, però no identifica quines paraules han d'anar apostrofades i tu no has apostrofat. Per exemple, corregirà l'universitat (i farà la universitat), però no corregirà el home (que ha de ser l'home).
   
   
2. Com que només és ortogràfic, no és capaç de corregir concordances equivocades: el corrent ràpida (que ha de ser el corrent ràpid).
   
   
3. Tampoc pot analitzar semànticament una paraula. És a dir, si uses una paraula amb un sentit que no té, no la marcarà malament. Per exemple: anava en el cotxe, se m'ha punxat una orella i he hagut de canviar-la.
   
   
4. En alguns casos ens marcarà amb una oneta roja paraules que no apareixen en el verificador però que no són incorrectes. Has de tindre en compte que el verificador té una llista de paraules que no arreplega tota la varietat i riquesa de la llengua. 
   
   
a. Els diminutius, augmentatius i superlatius: oneta, gossarro, grandíssim.
b. Terminologia molt especialitzada: per exemple, absortància (un terme de química).
c. Noms propis: el verificador conté els més comuns, però n'hi ha que no hi apareixen. S'han de contrastar en una enciclopèdia com www.enciclopedia.cat. Recorda, a més, que els noms propis es mantenen en la llengua original, excepte en els casos següents: reis (Enric VIII), papes (Joan XXIII), personatges mitològics, llegendaris o de contes (Neptú, Posidó, Caputxeta Roja, Blancaneu) i noms de lloc amb tradició en la nostra llengua (Moscou, Saragossa...).
d. Compostos: historicosocial, psicoafectiu.     

D'acord... I com passe el verificador? Fàcil: mira't l'entrada següent.

El verificador que verifique, bon verificador serà (I)

El verificador ortogràfic... Eixe gran desconegut. És oli en un cresol en el procés de revisió d'un text? Mmmmm... No. I ara veuràs per què.

Com funciona un verificador? L’ordinador té un arxiu amb una llista de paraules ben escrites. Hi ha verbs, amb totes les formes de conjugació, els noms i adjectius, amb les diverses formes de gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural), totes les paraules de la llista que es poden apostrofar apareixen apostrofades, els pronoms, amb totes les combinacions possibles, etc. El verificador agafa cada fragment de text que hi ha entre dos espais o entre un espai i un signe de puntuació i compara amb la llista. Si el fragment és idèntic a alguna part, no marca error. Si hi ha alguna diferència, marca amb una oneta roja. Mirem un exemple de com funciona:

Text sense passar el verificador

Quan paseu el verificador per un txt que voleu correjir, vos marcará moltes de les coses en que vos eu equivocat. Si em fet errades ortogràfics, normalment sen’s marquen amb una ona menuda roja. Però com descobrireu ara, no tota el que está mal es marca...

Text amb el verificador passat (en blau les paraules corregides)

Quan passeu el verificador per un text que voleu corregir, vos marcarà moltes de les coses en que vos heu equivocat. Si em fet errades ortogràfics, normalment se’ns marquen amb una ona menuda roja. Però com descobrireu ara, no tota el que està mal es marca...

Text amb la correcció d’una persona (en rosa les paraules corregides a més de les del verificador)

Quan passeu el verificador per un text que voleu corregir, vos marcarà moltes de les coses en què vos heu equivocat. Si hem fet errades ortogràfiques, normalment se’ns marquen amb una ona menuda roja. Però com descobrireu ara, no tot el que està malament es marca...

Quina decepció, no? El verificador no és la panacea! Per tant, què fem? No el passem? Si el passem no ens en fiem? Quin desastre... Bé, no patisques. En l'entrada següent explicarem quines precaucions hem de tindre quan l'usem.

Bloc o rajola?

Fa uns quants anys va aparéixer en Internet un concepte nou que va córrer com una reguera de pólvora: els blocs. Tot el món tenia un bloc i qui no tenia un bloc no era ningú. La idea d'un diari personal mostrat a tot el món va enganxar molta gent, però va tindre una conseqüència indesitjable. A molta abundància, més mediocritat. Molts blocs es van convertir en autèntiques rajoles infumables. És el que passa quan penses que el que et passa és emocionant, únic i interessant. En fi...


Després d'eixe període inevitable en totes les modes, els blocs s'han assentat com a eina de treball i comunicació en la docència i altres àmbits. Ja sé que els profes no tenim res interessant a contar, però com a mínim vos toca llegir-nos per a estar al dia en l'assignatura...


Un dels usos més interessants en les escoles és el que aprofita el bloc com a diari de classe. Amb esta eina, el mestre pot posar-se en contacte amb els pares i informar-los sobre l'evolució de la classe i el procés d'aprenentatge que segueixen els xiquets. És una manera de fer participar la família en l'educació, una participació que a voltes es desdibuixa per falta de ganes de la família, el mestre, els dos o per la inèrcia de com s'han fet les coses fins ara. 


Vols saber com pots crear el teu propi bloc per a obrir la teua escola als pares? Mira't el vídeo i llança't després a experimentar!

Free online screencasting tool

Un núvol de preferits

Tens una memòria prodigiosa? Series capaç de recordar les adreces de totes les pàgines web interessants que has visitat alguna volta? Posaria la mà en el foc que no. 

El món en què vivim es caracteritza per la quantitat d'informació a què podem accedir. No és possible saber-la tota, però sí és possible localitzar-la gràcies a Internet. Per això hi ha qui ha dit, en expressió que ha fet fortuna, que hui en dia no cal saber una informació, sinó el número de telèfon de qui la sap. Dita que, traslladada a l'àmbit d'Internet, podria reformular-se com "no cal saber una informació, sinó l'enllaç que la conté".

Per a gestionar tot el volum d'informació que ens ha calgut en algun moment o que ens caldrà en un futur, una de les eines més potents són els favorits dels navegadors. A pesar d'això, és un recurs limitat que té dos problemes fonamentals:

1. Podem arxivar les adreces en carpetes, però el nom d'una carpeta no ens dóna molta informació.

2. Només podem accedir als nostres favorits des del nostre ordinador.

De quina manera podem evitar eixes limitacions? La solució són serveis en línia com Diigo o Delicious. La informació de les webs queda arxivada en el "núvol" i podem accedir-hi des de qualsevol ordinador. A més, els enllaços s'etiqueten amb diferents conceptes que ens ajuden a localitzar la informació des de diversos punts de vista. Per exemple, vegem este material de la pàgina Una mà de contes (fes clic ací). Com podríem descriure el contingut? Una possibilitat seria la següent: "art català educació infantil primària recursos contes plàstica folklore Andersen". Això vol dir que si en algun moment busquem "recursos", tindrem accés a esta pàgina, però també si busquem coses sobre "Andersen", sobre "contes", sobre "infantil", sobre "català", etc. I, a més de tot això, podràs compartir amb els companys els enllaços.

Mira el vídeo i podràs configurar-te un compte en Delicious. El Diigo és molt similar a l'hora de donar-te d'alta en el servei i també a l'hora de fer-lo servir. Benvingut a l'era de la informació!

Capture your screen in seconds

Compartim?

Una de les característiques més importants de la nostra activitat professional és la faena en equip. En les escoles es formen grups de treball, els mestres d'un mateix cicle estan coordinats, els que tenen un mateix curs, també. El treball en equip és molt productiu per diverses raons:

1. Fomenta la creativitat: com deien els savis medievals, de la discussió naix la llum.

2. Millora el resultat final: la dita popular de quatre ulls hi veuen més que dos no podria ser més certa.

3. Rendibilitza el temps: si ens distribuïm al faena, acabarem més prompte.

Internet ens permet aplicar el treball col·laboratiu en la redacció de documents, en la gestió de calendaris i agendes, en les pluges d'idees, etc. Una de les eines que millor rendiment té és Google Docs. Al llarg del curs treballarem amb aquest editor per a poder fer textos col·laboratius, compartir textos individuals amb la resta del grup o perquè jo puga corregir els textos i que les correccions estiguen a l'abast de tots. Si no saps com es poden compartir els documents en Google Docs, fes una ullada al vídeo (amb àudio):

Free online screen recorder

Navega i escriu en català

Recordes el concepte d'EPA? I, en concret, d'EVA? Hui en dia tots usem Internet per a moltes coses. De fet, alguns exagerats ja tenen dubtes que puguem viure sense Internet. La veritat és que podríem viure sense, però algunes coses ens costarien un món. En fi...


Però no perdem el fil. Quan configurem un entorn virtual d'aprenentatge intentem tindre tant de contacte com siga possible amb la llengua que volem aprendre. Internet, doncs, és un recurs que cal tocar. Per això la primera missió que tenim és configurar el navegador en català. Si vols usar el Mozilla Firefox, descarrega'l des d'ací. Està tot explicat de manera detallada.


Per a instal·lar el Google Chrome en català (és el que menys guerra et donarà amb la Plataforma d'idiomes), ací tens un tutorial amb àudio i vídeo molt senzill. 

Free online screencasting tool

El meu Google Docs no parla català

No patisques. La solució és ben simple. Mira el vídeo (conté àudio) i configura't l'aplicació en català.

Record your screencast online

Sona que sona

Quan sentim una llengua, podem identificar ràpidament si ens és coneguda o no. Fins i tot encara que no puguem distingir clarament les paraules. Per què? Ho havies pensat alguna volta? Bingo! Per la manera com sona. O explicat d'una altra manera: per la fonètica i l'accent. L'accent és eixa tonada peculiar que observem en una llengua i que és tan difícil d'imitar quan no som parlants nadius. Bé, alguns l'imiten molt bé després de tres dies... Però, vaja, no és la regla general. En canvi, la fonètica és la manera de pronunciar els sons d'una llengua. I per a parlar amb naturalitat convé saber pronunciar tots els sons correctament. Una cosa bastant més senzilla que l'accent. 


-Sí, profe! Però és més important tindre un vocabulari correcte, saber conjugar els verbs, conéixer les estructures sintàctiques, tindre una conversa fluida, etc.
-Ep! Com diu, jove? Tot això és important. I també la fonètica. Per exemple, un parlant que no faça en valencià el so de la ll final, de la s sonora o les vocals obertes, serà identificat ràpidament com una persona que no parla valencià. 


Si encara no t'ho creus, para l'orella a este text.



En quina llengua penses que estava escrit? No, no era castellà. Simplement era un text valencià llegit sense els sons més típics del valencià: les vocals obertes, les esses sonores i la ll a final de paraula. T'assegure que és de veres. Comprova-ho:

Recuperada la memòria, la senyora assegurava que no era possible. Aquell final... Recordava una casa, una sala fantasmagòrica i aquella hora negra i tenebrosa. Recordava la cara, el dolor, la xica immòbil, la indecorosa boca alegre pintada de rosa. I pròxima a la xica, la botella tirada. Una amiga confirmava que era una història impossible i borrascosa, un amor de novel·la barata passada de moda. Ja no. El final era de novel·la negra i tertúlia televisiva.

Ara escolta el text llegit amb tots els sons genuïns del valencià.

Encara penses que la fonètica no és important?

Tens dits o botifarres?

Sí, tots sabem cal·ligrafia, a pesar que alguns ho dissimulen molt i molt bé. Però, quants sabem mecanografia? Has pensat quants escrits continues fent a mà? I quants en fas a ordinador? Fins que els programes de reconeixement de veu s'afinen (podeu veure'n una mostra en els vídeo que vos enllace de Youtube, si feu clic en la doble CC del menú, seleccioneu "Transcriu àudio" i "Tradueix subtítols" al català), la mecanografia és imprescindible per a no convertir els nostres dits en botifarres ballarines que agredeixen el teclat. 


Si tens interés a aprendre el mínim necessari per a no mirar el teclat mentre escrius, potser trobaràs útils les pàgines següents: programes en Softonic (els programes s'han d'instal·lar), Vedoque (en web, orientat per als xiquets i no tan xiquets), Cursomeca (curs gratuït complet) i Typingweb (complet i en anglés).

Què és un EPA?

Un EPA? I un EVA? I un PLE? I un PLN? Bé, de moment sabem que són un fum de sigles. I que són poc transparents. Però si desenvolupem les dos primeres (Entorn Personal d'Aprenentatge i Entorn Virtual d'Aprenentatge) i sabem que les altres dos són la versió anglesa, tindrem una pista més clara del sentit que tenen.

Els EPA (amb el subconjunt corresponent, l'EVA) són l'última moda en teories de l'aprenentatge. Des que van irrompre les noves tecnologies en les relacions personals, els investigadors s'han adonat que és possible crear un entorn d'aprenentatge a partir de relacions personals (en persona o virtuals) i recursos (novament, virtuals o no). Amb un EPA, la utopia de l'aprenentatge continu al llarg de la vida està garantida. Tindrem contactes amb qui podrem practicar una llengua (en xarxes socials, en un café, per telèfon, per Skype...), adreces que ens deriven a diccionaris útils, canals de vídeo per a practicar la comprensió i millorar el cabal lèxic, biblioteques en què consultarem enciclopèdies, etc.

I dissenyar un EPA no és tan difícil. Només necessitem una guia i un poquet de voluntat. Si li trobem el gustet, amb l'exposició a tanta informació el progrés serà vertiginós i les relacions personals ens ajudaran a mantindre l'ànim i ens encoratjaran en la nostra evolució. Has pensat quants recursos has incorporat al teu EVA i quantes possibilitats d'aprenentatge t'esperen a tocar? Mira el que hem fet en classe i ho descobriràs.

Presentació Llengua Catalana on Prezi

Saps on vius?

Saps on és Barcelona? I Madrid? Berlín? Nova York? Segurament deus haver vist en les notícies i en moltíssims mapes eixes ciutats. Sembla que tot el món gira al voltant de les grans urbs. I no dic que no, però a voltes la nostra realitat té vincles més estrets amb pobles i ciutats sense tant de glamour. I quan acabes el grau i comences a treballar, segurament passaràs uns quants anys pegant voltes per la geografia valenciana. Saps on és Algemesí? I Requena? Vinaròs queda al nord o al sud? Fes l'activitat que t'enllace i intenta aconseguir el màxim de punts. Fes clic en el botó d'ampliació de pantalla abans de començar i avant! Recorda que el temps també influeix en el resultat.

D'on venim i on anem?

Mai has tingut curiositat per saber com es va originar el valencià o català? Quina història hi ha darrere de la nostra llengua? Per què parlem així i no en portugués o en gaèlic? I per què alguns valencians parlem valencià i uns altres no? Si tens curiositat (i, a més, vols aprovar l'assignatura), et recomane que mires amb calma la línia temporal que tens ací. Comprova quins esdeveniments van ser fonamentals i quins grans períodes hem viscut. Coneixeràs moltes coses sobre la nostra història i aprendràs molt de vocabulari amb els vídeos i els textos.

Tècniques d'estudi (V)

Estudi

• Localitza la informació important. Això se sol fer subratllant el text. Recorda que quan subratlles:

• el subratllat ha de tindre sentit complet sense necessitat de recórrer a les paraules no subratllades

• no cal subratllar paraules com conjuncions, articles, preposicions, etc., si no són una ajuda necessària per a la comprensió.

• has de subratllar, com a màxim, 1/3 del text

• has d’usar línies fetes a mà, perquè les línies rectes fetes amb un regle no criden tant l’atenció

• pots usar dos colors per a distingir les idees o els conceptes principals dels secundaris

• Organitza la informació que has extret amb el subratllat: esquemes, gràfics, etc. Pots fer-ho en un quadern o amb els recursos que hi ha ací, ací, ací o ací.

• Assimila la informació. La comprensió és fonamental. I la memorització, també. Si vols potenciar la teua memòria, consulta açò.

• Expressa el que saps i comunica-ho. Fes-ho en un paper o, millor, intenta explicar-ho a un company. És la millor manera d’assimilar i de comprovar que ho saps. Per això et recomane que estudies en parella o en grup.

Tècniques de lectura ràpida

• Per a processar millor la informació convé ser un lector ràpid i eficient. Ací tens algunes pautes per a millorar la velocitat lectora. Si vols saber a quina velocitat pots llegir, copia un text ací i segueix les instruccions. Per davall de 200 paraules en paper és una velocitat molt, molt, molt insuficient. En ordinador només podràs tindre un 70-80% de la capacitat lectora que tens en paper. I en qualsevol dels dos casos, hauries de tindre més d’un 60% de comprensió quan vas a tota màquina.

Bibliografia

Tierno, Bernabé, Las mejores técnicas de estudio, Madrid, Ed. Temas de Hoy, 2009.

Landsberger, Joseph Frank, Study Guides and Strategies [http://www.studygs.net/: consulta 5 de setembre de 2010]

Carey, Benedict, “Forget What You Know About Good Study Habits“, New York Times, 7 de setembre de 2010 [http://www.nytimes.com/2010/09/07/health/views/07mind.html?_r=1, consulta 13 de setembre de 2010]