El verificador, com has vist, té molts avantatges. En l'entrada anterior del bloc has vist que hem corregit més o menys la meitat de les errades del text només passant-lo. A pesar d'això, cal tindre en compte que no és la panacea. Ens ajuda, sí, però sempre cal una revisió de l'autor del text. Per què? Perquè hi ha moltes errades que el verificador no identifica. Per exemple, les següents:
- Identifica si una paraula que has apostrofat no hauria d'anar apostrofada, però no identifica quines paraules han d'anar apostrofades i tu no has apostrofat. Per exemple, corregirà l'universitat (i farà la universitat), però no corregirà el home (que ha de ser l'home).
- Com que només és ortogràfic, no és capaç de corregir concordances equivocades: el corrent ràpida (que ha de ser el corrent ràpid).
- Tampoc pot analitzar semànticament una paraula. És a dir, si uses una paraula amb un sentit que no té, no la marcarà malament. Per exemple: anava en el cotxe, se m'ha punxat una orella i he hagut de canviar-la.
- En alguns casos ens marcarà amb una oneta roja paraules que no apareixen en el verificador però que no són incorrectes. Has de tindre en compte que el verificador té una llista de paraules que no arreplega tota la varietat i riquesa de la llengua.
a. Els diminutius, augmentatius i superlatius: oneta, gossarro, grandíssim.
b. Terminologia molt especialitzada: per exemple, absortància (un terme de química).
c. Noms propis: el verificador conté els més comuns, però n'hi ha que no hi apareixen. S'han de contrastar en una enciclopèdia com www.enciclopedia.cat. Recorda, a més, que els noms propis es mantenen en la llengua original, excepte en els casos següents: reis (Enric VIII), papes (Joan XXIII), personatges mitològics, llegendaris o de contes (Neptú, Posidó, Caputxeta Roja, Blancaneu) i noms de lloc amb tradició en la nostra llengua (Moscou, Saragossa...).
d. Compostos: historicosocial, psicoafectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada