Saps on vius?

Saps on és Barcelona? I Madrid? Berlín? Nova York? Segurament deus haver vist en les notícies i en moltíssims mapes eixes ciutats. Sembla que tot el món gira al voltant de les grans urbs. I no dic que no, però a voltes la nostra realitat té vincles més estrets amb pobles i ciutats sense tant de glamour. I quan acabes el grau i comences a treballar, segurament passaràs uns quants anys pegant voltes per la geografia valenciana. Saps on és Algemesí? I Requena? Vinaròs queda al nord o al sud? Fes l'activitat que t'enllace i intenta aconseguir el màxim de punts. Fes clic en el botó d'ampliació de pantalla abans de començar i avant! Recorda que el temps també influeix en el resultat.

D'on venim i on anem?

Mai has tingut curiositat per saber com es va originar el valencià o català? Quina història hi ha darrere de la nostra llengua? Per què parlem així i no en portugués o en gaèlic? I per què alguns valencians parlem valencià i uns altres no? Si tens curiositat (i, a més, vols aprovar l'assignatura), et recomane que mires amb calma la línia temporal que tens ací. Comprova quins esdeveniments van ser fonamentals i quins grans períodes hem viscut. Coneixeràs moltes coses sobre la nostra història i aprendràs molt de vocabulari amb els vídeos i els textos.

Tècniques d'estudi (V)

Estudi

• Localitza la informació important. Això se sol fer subratllant el text. Recorda que quan subratlles:

• el subratllat ha de tindre sentit complet sense necessitat de recórrer a les paraules no subratllades

• no cal subratllar paraules com conjuncions, articles, preposicions, etc., si no són una ajuda necessària per a la comprensió.

• has de subratllar, com a màxim, 1/3 del text

• has d’usar línies fetes a mà, perquè les línies rectes fetes amb un regle no criden tant l’atenció

• pots usar dos colors per a distingir les idees o els conceptes principals dels secundaris

• Organitza la informació que has extret amb el subratllat: esquemes, gràfics, etc. Pots fer-ho en un quadern o amb els recursos que hi ha ací, ací, ací o ací.

• Assimila la informació. La comprensió és fonamental. I la memorització, també. Si vols potenciar la teua memòria, consulta açò.

• Expressa el que saps i comunica-ho. Fes-ho en un paper o, millor, intenta explicar-ho a un company. És la millor manera d’assimilar i de comprovar que ho saps. Per això et recomane que estudies en parella o en grup.

Tècniques de lectura ràpida

• Per a processar millor la informació convé ser un lector ràpid i eficient. Ací tens algunes pautes per a millorar la velocitat lectora. Si vols saber a quina velocitat pots llegir, copia un text ací i segueix les instruccions. Per davall de 200 paraules en paper és una velocitat molt, molt, molt insuficient. En ordinador només podràs tindre un 70-80% de la capacitat lectora que tens en paper. I en qualsevol dels dos casos, hauries de tindre més d’un 60% de comprensió quan vas a tota màquina.

Bibliografia

Tierno, Bernabé, Las mejores técnicas de estudio, Madrid, Ed. Temas de Hoy, 2009.

Landsberger, Joseph Frank, Study Guides and Strategies [http://www.studygs.net/: consulta 5 de setembre de 2010]

Carey, Benedict, “Forget What You Know About Good Study Habits“, New York Times, 7 de setembre de 2010 [http://www.nytimes.com/2010/09/07/health/views/07mind.html?_r=1, consulta 13 de setembre de 2010]

Tècniques d'estudi (IV)

Mètode:

• Planteja el treball o estudi que has de fer. Analitza el volum de faena i classifica-la per matèries i dificultat.

• Calcula el temps de cada tasca i distribueix-les segons el temps de què disposes.

• Comença per la faena més difícil. A mesura que passe el temps, el rendiment intel·lectual baixarà i podràs fer les faenes fàcils o rutinàries que no demanen tanta concentració.

• No estudies l’una darrere de l’altra matèries que s’interferisquen. Per exemple, vocabularis de llengües diferents.

• Relaciona estudis semblants. Tenim un cervell extraordinari que ens ajuda a assimilar millor si associem els coneixements nous amb els coneixements previs. Una bona memòria amb una bona capacitat associativa fan meravelles. No faces sessions de matèries aïllades, sinó sessions de matèries relacionades. Comprova-ho ací.

• Canviar de matèria d’estudi allarga la concentració. No és bo dedicar molt de temps seguit a la mateixa matèria o el mateix tema.

• No interrompes la sessió d’estudi o treball en un moment de dificultat amb el contingut, sinó quan estigues fent una cosa entretinguda. Així no se’t farà costera amunt reprendre la sessió.

• Les sessions no han de ser llargues. Tandes de 20 minuts són bones, amb 5-10 minutets de descans entremig.

• Marca’t un horari d’estudi cada dia. És fonamental que portes un control estricte de la teua dedicació a l’estudi. Necessites un bon organitzador que et recorde terminis, tasques, etc. En tens dos ací i ací.

• Deixa de 3 dies a una setmana d’espai entre repassos d’una matèria.

• Per a aprendre, estudia i treballa en grup. Si necessites memoritzar, potser estar aïllat és una bona solució.

• Dissenya’t una prova d’autoavaluació tipus test per al final de cada sessió d’estudi. Val la pena retallar temps d’estudi si cal per a poder fer la sessió d’autoavaluació. Reforçaràs les connexions neuronals amb l’esforç per recordar que has de fer si vols resoldre el test. Pots usar eines com esta (molt bona), esta, esta o esta.

• Usa gravacions per a repassar. Pots trobar gravadors molt interessants gratuïts (ací un per a instal·lar i ací un en línia). Pots penjar després els àudios en un podcast (ací, ací o ací). Per què són bones les gravacions?

• no canses la vista quan les escoltes

• si les escoltes amb auriculars, l’atenció és màxima

• et permeten estudiar en qualsevol lloc

Tècniques d'estudi (III)

Preguntes clau

• Per què i per a què estudies? Sense una bona motivació no arribaràs enlloc. Marca’t objectius concrets: vull ser un mestre de colló de mico.

• Com estudies? Si no tens un mètode ben perfilat, serà un camí costerut.

Autocrítica:

• Sigues conscient de les teues virtuts. Busca bé, que en deus tindre alguna.

• Sigues conscient dels teus defectes i limitacions, però no t’afones en la misèria.

• Assumeix les equivocacions, els errors i les frustracions. Tot té remei menys la mort.

Entorn en l’estudi:

• Lloc:

• Fins ara s’havia dit que estudiar cada dia en un lloc diferent no era bona idea. Però resulta que els últims estudis indiquen que estudiar en diferents llocs la mateixa matèria fomenta la creació de connexions neuronals i, per tant, fa que tardem més a oblidar-ho. Mira més dades ací. Això sí, que el paisatge humà no desconcentre. No vages a la biblioteca on hi ha eixe/-a xic/-a tan guapo/-a.

• Cal silenci. Factura l’iPod. I si t’encabotes a escoltar música mentre estudies, com a mínim que no tinga lletra. Prova la música de relaxació oriental, la New Age instrumental o la clàssica, però sempre a un volum baix. Potser t’enduràs una sorpresa. Ací en tens una mescla (necessites tindre l’Spotify).

• Llum natural. Si no pots, llum artificial no halògena. I compra bombetes de baix consum, ja que t’hi poses. Aprén ací més recomanacions per a cuidar la vista mentre lliges o estudies.

• Faristol. Quan el proves, no podràs passar sense.

• Ventilat. No estudies amb la porta i la finestra tancades (si pot ser). Si les has de tancar, obri-les regularment durant els períodes de descans perquè s’oxigene l’habitació.

Tècniques d’estudi (II)

Condicions psicofísiques per a un bon estudiant

• Bona forma física (el sedentarisme és més roín que la sarna: mata les neurones, fa panxa, maltracta els ossos i fot el sistema cardiovascular). Per a solucionar-ho, fes clic ací i ací. No ho vulguem solucionar quan ja no té remei...

Ací tens una bona pauta:

• Hores de son suficients (un mínim de 7). I recorda, el son no es recupera (això va pels caps de setmana). Per què has de dormir tant com toca? Perquè l’aprenentatge té una relació molt estreta amb el son. Comprova-ho ací.

• Dieta adequada (variada i rica, no solament hamburgueses i pizza). És molt important la fruita, la verdura i el peix, perquè els joves cada volta s’alimenten pitjor. Recorda que en una activitat mental intensa pots consumir tants recursos com en una activitat física.

• Oxigenació durant l’estudi: en les pauses, practica la respiració profunda. Certament és un poc friki i et sentiràs idiota la primera volta, però notaràs que el rendiment del cervell millora.

• Inspiracions de 5 segons

• Retenció de 15-20

• Espiracions de 10

Tècniques d’estudi (I)

El protagonista del procés ensenyament-aprenentatge eres tu. Igual que en les pel·lícules de cine el protagonista és el responsable que les coses isquen correctament, ací tot depén de tu. Has vist alguna volta a Bruce Willis esquivar la responsabilitat? Noooo! I a Stallone? Tampoc! I a Schwarzenegger? Per l’amor de Déu! Doncs tu eres el protagonista d’açò. Com a protagonista et toca oferir:

1. Una participació activa. Si alguna cosa fan els protagonistes és actuar, actuar, actuar...

2. Receptivitat adequada als nous coneixements. Un bon model: els padawan de Star Wars.

3. Dedicació i il·lusió per la faena.

4. Bon domini de les tècniques de treball intel·lectual. Sí, també Star Wars. Ja saps, el domini de la força i tot això.

5. Disciplina. A vore si et penses que el cos de Brad Pitt se li va generar mentre dormia al sofà. O que Jessica Biel no ha xafat mai un gimnàs... Per l’amor de Déu! Mira’ls bé!

Eres un bon aprenent de llengües?

Si no ho saps, és hora de comprovar quants d’aquests requisits compleixes:

1) Has de ser conscient del procés d’aprenentatge. Això implica que has de conéixer quines estratègies d’aprenentatge t’ajudaran a aprendre millor.

2) Has d’implicar-te activament en el procés d’aprenentatge. La responsabilitat fonamental en aquest procés és teua.

3) Has de demostrar una bona resistència emocional davant de situacions en què el progrés en l’aprenentatge es veja frenat. Has de ser capaç d’evitar la frustració i la desmotivació i transformar-les en motivació i ànim.

4) Has de ser capaç de fer deduccions i hipòtesis per a arribar a generalitzacions i construir regles que et permeten millorar l’aprenentatge per intuïció lingüística.

5) Has de ser capaç de planificar correctament l’aprenentatge, pel que fa a temps i estratègies.

6) Has de desenvolupar una visió de conjunt de la llengua. És a dir, has de tindre clar que una llengua és un sistema lingüístic format per molts més elements que els que vas rebent en el procés d’aprenentatge.

7) Has d’acceptar la dificultat que comporta l'aprenentatge d'una llengua.

8) Has de tindre una voluntat decidida a exposar-te, sense pors, al màxim de situacions fora de l'aula en què es puga practicar l'ús de la llengua que aprens (Internet, televisió, ràdio, premsa escrita, contacte amb parlants de la llengua...).

9) Has de ser capaç d'autoavaluar-te i d'autocorregir-te.

10) Has de llançar-te a pensar i a actuar en un altre sistema lingüístic i no limitar-te a traduir.

11) Has de tindre habilitat per a aprofitar qualsevol element comunicatiu no lingüístic per a augmentar la comprensió lingüística (elements no verbals, coneixement del món, etc.).

12) Has de demostrar flexibilitat per a expressar les idees de maneres diferents, sobretot quan et quedes bloquejat per falta de vocabulari o altres dificultats d’expressió. Hauràs de trobar vies alternatives per a fer-te entendre, usant perífrasis, gestos, etc.

13) Has de perdre la por: la por de cometre errors, la por de fer el ridícul, la por d’esforçar-se, la por de submergir-te en una nova cultura...

14) Has de donar molta importància al conjunt global del que dius i escrius. La llengua no són regles gramaticals només, sinó que hi ha elements pragmàtics i sociolingüístics (d’adequació al context, de nivells de formalitat, etc.) que són fonamentals perquè et pugues comunicar amb èxit.

15) Has d’adoptar una actitud d'obertura i de tolerància respecte a la llengua que estudies i, també, d'empatia cap als qui la parlen.




Bibliografia
Basat en les notes i reflexions d’Enric Serra en el seu bloc Aprendre llengües, [http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/08/526-el-good-language-learner.html; consultat el 13 de setembre de 2010].